La sèrie de novel·les curtes The Murderbot Diaries de Martha Wells arrenca amb All Systems Red, una de les meves lectures de ciència-ficció favorites dels últims temps i una obra que ens presenta un dels personatges més interessants i profunds que ha donat el gènere (anava a dir allò de ‘en la meva opinió’, però crec que sent aquesta una saga que ha rebut premis i reconeixement dels lectors, crec que no cal). Aquest… a veure, no és un robot, podria considerar-se un androide amb parts biològiques? Un cíborg? El terme que utilitza la mateixa novel·la és construct… Ja tinc mal de cap…
Centrem-nos.
Murderbot és un ésser artificial (😉) dissenyat per a tasques de seguretat. [petit incís: faré servir el masculí com a neutre per referir-me a Murderbot, però la novel·la fa una molt bona feina a no definir el gènere del personatge protagonista. Que perquè no utilitzo el gènere neutre amb el ‘li’ i tal? Perquè em faig gran i el cap no em dona per més. Si us serveix de consol, amb la meva dieta de merda i la vida sedentària que porto, segurament em queden pocs anys de vida]. Al principi de la història descobrim que té consciència pròpia i que ha piratejat el seu mòdul de control, concedint-se lliure albir. En lloc d’escapar i alliberar-se de la seva funció al servei dels humans, decideix mantenir en secret la seva nova autonomia i continuar exercint les seves funcions protegint un grup de científics que realitzen investigacions en un planeta llunyà, aparentment sense perills, mentre consumeix una quantitat ingent de telenovel·les (que és el que faríem qualsevol de nosaltres en la mateixa situació).
La cosa aviat es torça quan comencen a patir accidents que semblen més sabotatge que altra cosa i perden comunicació amb una de les altres missions que es troben treballant al planeta. Malgrat el seu desig d’evitar la interacció humana, Murderbot es veu cada vegada més involucrat en el grup d’humans a càrrec seu, alhora que utilitza les seves capacitats per protegir-los de diverses amenaces, tant externes com internes, inclosos altres androides/constructs/què-sigui sabotejats. Aquesta situació obliga a Murderbot a sortir del seu aïllament i a fer front a les seves inseguretats socials d’una forma amb la qual molts podem empatitzar.
Precisament el punt fort de la novel·la, narrada en primera persona amb una veu carregada de personalitat, és l’estudi profund de la ment de Murderbot, fent servir la seva artificialitat com a excusa per explorar inseguretats i angoixes molt humanes i quotidianes. El diàleg intern de Murderbot, ple d’ironia, ofereix una perspectiva fascinant a través de la qual veure els comportaments humans i les normes socials a les quals estem acostumats i a les que ens veiem obligats a participar, ens agradi més o menys.
El conflicte sempre present entre seguir les directrius de la seva programació i prendre decisions a partir de judicis morals personals és un tema recurrent. El desenvolupament de Murderbot al llarg de la història reflexiona sobre el potencial de la intel·ligència artificial per posseir una individualitat i un raonament ètics genuïns, un tema especialment d’actualitat avui dia.
Artificial Condition, la segona entrega de la saga, aprofundeix encara més en el camí d’autodescobriment de Murderbot. En aquest cas, el marc de la trama torna a ser força senzill. Murderbot viatja a una estació minera on va estar assignat temps enrere i on se suposa que va perdre el control fins al punt de massacrar els humans que havia de protegir.
Durant aquest viatge, tant físic com metafòric, Murderbot coneix una IA que s’encarrega d’una nau espacial de transport automatitzada anomenada ART (Asshole Research Transport, segons Murderbot). La relació entre aquests dos éssers artificials és el cor de la novel·la, ja que ART acaba sent amic i gairebé mentor, desafiant Murderbot perquè surti de la seva zona de confort per entendre i acceptar la seva pròpia identitat.
Amb l’ajuda d’ART, Murderbot s’infiltra a la instal·lació minera fent-se passar per humà. Com a part del pla, Murderbot es veu obligat a treballar per un grup de científics que necessiten protecció en un cas d’espionatge corporatiu una mica enrevessat (de fet aquest és el punt més fluix de la novel·la, ja que sembla que sigui un afegit poc desenvolupat). A mesura que Murderbot interactua més amb altres humans, comença a enfrontar-se al seu propi passat i a la programació que sempre ha cregut que definia la seva existència.
A Artificial Condition, a més de la part més introspectiva, comencem a conèixer més aspectes del món on s’ambienta la història, un món dominat per les grans corporacions on els éssers sensibles, artificials o no, sovint es troben a mercè d’interessos econòmics (no és la metàfora més subtil del món, però és prou efectiva). Les interaccions entre Murderbot i ART són, com he dit, la part més interessant de la trama, i serveixen per tractar temes com l’amistat, el trauma i la recerca de la pertinença en un món que veu la intel·ligència i el sentiment com a mercaderies.
Tot i que per a mi Artificial Condition no aconsegueix igualar completament l’impacte de la primera novel·la, continua sent una lectura molt recomanable, oferint una expansió de temes i personatges que val la pena.
All Systems Red i Artificial Condition funcionen molt bé com a diferents capítols en el desenvolupament del seu protagonista. Combinant elements de l’òpera espacial clàssica amb preguntes sobre la consciència i la personalitat. Aquestes dues novel·les curtes no només qüestionen les implicacions ètiques de la intel·ligència artificial i l’ambició de les grans corporacions, sinó que també ens ajuden a comprendre millor les pors derivades d’un món on les interaccions socials són cada vegada menys naturals.
Personalment, trobo fascinant com Martha Wells ens fa empatitzar amb un personatge tan allunyat de la nostra realitat, però tan pròxim en les seves inseguretats i desitjos. És sens dubte una de les sagues de ciència-ficció que continuaré llegint. Us recomano que feu el mateix abans que s’estreni la sèrie d’Apple i així pugueu dir-li a la gent que els llibres són millors que l’adaptació i esbudellar la trama mentre somrieu cínicament amb un cafè a la mà.
La nota conjunta de All Systems Red i Artificial Condition és de 9/10.
La pròxima vegada… Dread Nation, de Justina Ireland.
Pau Varela 