Feia temps, molt de temps, molt, molt de temps que no llegia cap novela de zombis que em sembles tan bona com Dread Nation de Justina Ireland. Aquesta novel·la combina elements de fantasia, terror i història alternativa en uns Estats Units post-Guerra Civil on els morts s’aixequen amb ganes de devorar els vius després de la batalla de Gettysburg, provocant una apocalipsi zombi. La trama ofereix una reflexió inesperadament profunda sobre el racisme, la desigualtat social i les lluites per la llibertat i la dignitat, temes que sovint no s’esperen en una història d’aquest gènere (juvenil? young adult? importa?).
Des del principi, la història ens introdueix en una societat en què l’amenaça dels morts vivents ha obligat els antics enemics del Nord i del Sud a aliar-se per sobreviure. Tanmateix, els prejudicis racials no només persisteixen sinó que s’amplifiquen en aquesta realitat desfigurada. La protagonista, Jane McKeene, una jove afroamericana, ha estat entrenada per combatre els zombis, o «shamblers,» a l’escola de combat Miss Preston, part d’un sistema que converteix els joves afroamericans en protectors de la societat blanca. Jane és un personatge molt més complex del que solen ser les heroïnes en aquest tipus de novel·les (juvenils? young adult? tinc mal de cap?); no només té coratge i esperit rebel de paraula, sinó que les seves accions reafirmen aquesta rebeldia al mateix temps que exhibeix dubtes i vulnerabilitats que van més enllà del típic m’estima o no m’estima. La seva percepció de la vida, marcada per la injustícia racial i la seva experiència personal, constitueix un dels punts forts de la novel·la.
A més de Jane, altres personatges, com Katherine, una altra estudiant de Miss Preston’s, aporten complexitat i riquesa a la història. La seva relació amb Jane, tot i començar en oposició, es desenvolupa fins a convertir-se en una aliança clau, mostrant com dues persones amb perspectives diferents poden trobar punts comuns en un món hostil.
L’escenari que crea Justina Ireland és fascinant i està ple de detalls històrics que enriqueixen la narrativa. Amb un màster en història nord-americana, Ireland presenta una societat que, malgrat ser distòpica i sobrenatural, resulta sorprenentment creïble. La seva habilitat per recrear una atmosfera de tensió constant, on els zombis no sempre són l’amenaça principal en comparació amb les tensions racials i polítiques, converteix la novel·la en una lectura que ressona amb realitats històriques i contemporànies.
De la novel·la destacaria la capacitat per abordar temes contemporanis com el racisme sistèmic, el sexisme i l’opressió a través de la narrativa fantàstica, fent-la accessible per a un públic ampli. A través de la història de Jane, Ireland planteja preguntes importants sobre la naturalesa de la llibertat i la justícia, i sobre què significa lluitar per la igualtat en un món dissenyat per perpetuar la desigualtat.
L’estil d’escriptura de Justina Ireland és fluid i ric, amb diàlegs àgils i vius i descripcions detallades que donen vida al món de la novel·la. La seva habilitat per dosificar la informació, mantenint el suspens, i per crear imatges vívides i emocionants fa que la lectura sigui immersiva, tot i que de vegades es recrea massa en la maldat dels opressors blancs, fins a fer-ne una caricatura (als tres capítols ja queda clar que son tots uns fills de puta).
Malgrat que té coses que grinyolen una mica, com algunes subtrames romàntiques menys reeixides i un ritme que es pot fer farragós en la segona meitat, Dread Nation és una lectura molt recomanable pels fans de les novel·les de zombis amb més cervell de l’habitual.
7,5 / 10
La pròxma ressenya: The Powder Mage Trilogy, de Brian McClellan.
Pau Varela 