La trilogia Els Mags de la Pólvora, de Brian McClellan, és un magnífic exemple de flintlock fantasy, aquell subgènere que respon a la pregunta «i si la màgia existís en un món inspirat en l’Europa napoleònica, amb revolucions, cops d’estat i un ús molt poc recomanable de la química recreativa?». Amb Promesa de Sang, La Campanya Escarlata i La República de la Tardor, McClellan ens porta a un món de conspiracions polítiques, batalles èpiques i un sistema màgic que s’allunya de la fantasia clàssica. No és estrany que la sèrie hagi aconseguit un lloc en moltes llistes de recomanacions de fantasia èpica moderna… i en les prestatgeries de tots aquells que pensen que El Comte de Montecristo seria millor amb més explosions i mags addictes.
Ara bé, fer una ressenya d’una trilogia sencera potser no és la millor de les idees, ara que hi penso. Sempre hi haurà massa coses per dir, massa personatges per esmentar i, inevitablement, em deixaré alguna cosa pel camí. Però la vida és massa curta per ser raonables, així que aquí estem, intentant condensar centenars de pàgines de pólvora, traïcions i déus ressentits en unes quantes línies més o menys coherents. Ens en sortirem? Probablement no, però almenys ho intentarem amb estil.
(Per cert, intentaré mantenir els espòilers al mínim, però hi ha algun comentari sobre els arguments de cada novel·la. Així que ja sabeu: avanceu sota la vostra responsabilitat!)
Comencem pel primer llibre, Promesa de Sang (2013), que té l’audàcia de començar amb una escena que en altres novel·les seria el clímax: un cop d’estat. El mariscal de camp Tamas, fart de la incompetència reial, decideix que l’única solució és la guillotina i un exèrcit de revolucionaris (molt democràtic tot). El pla surt (més o menys) bé, però aviat descobreix que fer caure un rei és molt més fàcil que gestionar un país, sobretot quan la guerra truca a la porta, els aliats es tornen traïdors i els déus—que tothom donava per personatges dels mites—decideixen fer un comeback.
A diferència de moltes fantasies èpiques, Promesa de Sang no es limita a l’esquema clàssic de «reis, espases i profecies críptiques». Aquí la màgia conviu amb la pólvora, i els mags de la pólvora poden manipular la pólvora negra, disparar amb una precisió sobrehumana i potenciar la seva força i resistència ingerint-la (o esnifant-la, perquè si has de ser un mag, millor ser un mag amb tendències autodestructives). Aquest detall no només dona personalitat pròpia a la saga, sinó que equilibra el poder entre la màgia tradicional i la tecnologia armamentística.
La trama és ràpida i plena de girs, amb una ambientació que evoca el segle XVIII: duels d’honor, intrigues polítiques i batalles massives que deixen el lector amb l’adrenalina pels núvols. Els personatges principals són sòlids: Tamas, el general que sempre té un pla (fins que tot se’n va a la merda); Taniel Dos-Trets, el seu fill i franctirador prodigi que combina el talent militar amb un autèntic caos personal; i Adamat, un detectiu que només vol cobrar el seu sou i anar-se’n a casa, però que es veu atrapat en una espiral perillosa. Els personatges secundaris, per contra, podrien tenir més profunditat, especialment els femenins, que no brillen tant com podrien.
Pel que fa a l’estil, McClellan aposta per una prosa funcional i directa, més enfocada en l’acció i la tensió que en la introspecció lírica (fet que personalment celebro). És cert que el desenvolupament de personatges té marge de millora (és el seu primer llibre, no li demanarem miracles), però la combinació de ritme absorbent i màgia original fa que sigui una lectura molt recomanable per als fans del gènere.
Si Promesa de Sang era una barreja de revolució i conspiració política, La Campanya Escarlata (2014) és la guerra en estat pur: més gran, més brutal i amb més possibilitats de mort prematura per a tothom. McClellan no perd temps i ens llança directament a una història que accelera des del primer capítol i no afluixa fins al final.
Tamas es troba atrapat darrere les línies enemigues, intentant portar un exèrcit famèlic a través de territori hostil. Taniel ha de defensar Adro d’una amenaça divina mentre lluita contra els seus propis dimonis (i una addicció que segurament hauria de tractar en algun moment). I Adamat… bé, ell només vol salvar la seva família, però ha de sobreviure a un joc mortal d’espionatge i traïcions.
El ritme és trepidant, l’acció espectacular i el desenvolupament de personatges millora considerablement, especialment en el cas de Taniel, que evoluciona d’un franctirador problemàtic a algú que carrega el pes del món sobre les espatlles. Tot i això, no tot és perfecte: alguns antagonistes són de cartó pedra i algunes trames podrien haver-se polit més.
I finalment arribem a La República de la Tardor (2015), l’últim volum i la gran conclusió de la trilogia. La situació a Adro ha arribat al punt de combustió: Tamas torna a Adopest i descobreix que el seu país està en ruïnes, Taniel es veu perseguit per aquells que haurien de protegir-lo, i Adamat continua intentant no morir (i no perdre cap dels seus vint-i-set fills).
McClellan tanca la saga amb un ritme fulgurant, batalles colossals i decisions impossibles. Ara bé, com en els volums anteriors, algunes subtrames queden una mica a mig coure, especialment la de Bo i Nila. Nila, que comença com una serventa i descobreix poders màgics latents, és entrenada per Bo, un privilegiat excèntric i poderós. La seva evolució promet molt… i al final es queda a mitges, com si l’autor hagués recordat que se li acabaven les pàgines i hagués hagut de tancar-ho tot ràpid.
Dit això, La República de la Tardor és una conclusió més que satisfactòria. Amb una combinació explosiva d’acció, política i personatges memorables, McClellan entrega un final que, tot i no ser perfecte, deixa el lector amb la sensació que ha valgut la pena el viatge.
Veredicte final
Els Mags de la Pólvora no revoluciona el gènere, però sí que l’enriqueix amb una ambientació única i un ritme que no deixa respirar. Si busques una saga épica, amb revolucions i mags que esnifen pólvora com si fos sucre de glacé, aquesta és la teva trilogia.
Pau Varela 